Când aștepți să fiarbă cafeaua,
dar aceasta, vai!, dă în foc,
tu apuci ibricul cu ambele mâini,
cercând să salvezi ceea ce nu e,
iar acolo -ca printr-un miracol-
rămân fire de zaț într-un lichid
pe care abia îl sorbi printre dinți,
atunci pronunți ceva necuviincios,
ceva ce îți acoperă tot smalțul,
"suprafața vizibilă a dinților".
LLAST
Quan esperes que el café bulla,
però això, ai!, acaba en foc,
tu agafes la cafetera amb les dues mans,
tractant de salvar el que no és,
però allà –com en un miracle-
resten filets de llast en un líquid
que tot just engoleixes entre dents,
Llavors dius alguna inconveniència,
quelcom que et cobreix tot l’esmalt,
‘la superficie visible de les dents’.
però això, ai!, acaba en foc,
tu agafes la cafetera amb les dues mans,
tractant de salvar el que no és,
però allà –com en un miracle-
resten filets de llast en un líquid
que tot just engoleixes entre dents,
Llavors dius alguna inconveniència,
quelcom que et cobreix tot l’esmalt,
‘la superficie visible de les dents’.
*Poema d’ANDREI LANGA traduït del romanés al català per PERE BESSÓ
Niciun comentariu :
Trimiteți un comentariu