sâmbătă, 29 septembrie 2012

Petruta Serban tradusă de Pere Bessó

Querido Andrei: Acá te llegan las traducciones en catalán y en castellano de "Anti(teză)",  un breve de la  poeta romanesa Petruta Serban, curioso ensamblaje de la oposición dialéctica y la anécdota de la manzana de Newton. Amiga de Alexandru Petria, he tomado el texto de su blog http://logo-sfera.blogspot.com Pocos datos he podido obtener, salvo que nació y vive en la actualidad en Targoviste, que estudió en  la Universidad de Bucarest y que se puede contactar en facebook.


 
ANTI(TEZĂ)

tristeţea stă în tine
ca un vierme
într-un măr copt
se hrăneşte şi taie tunele
fericirea
e şi ea cu tine
ca un măr copt
care fără vierme
se plictiseşte
şi cade

    

ANTI(TESI)
 
la tristesa és en tu
com un cuc
en una poma madura
s'alimenta i talla túnels
la felicitat
és també amb tu
com una poma madura
que sense cuc
s'avorreix
i cau
 
   

ANTI(TESIS)

la tristeza está en ti
como un gusano
en una manzana madura
se alimenta y abre túneles
la felicidad
está también contigo
como una manzana madura
que sin gusano
se aburre
y cae

joi, 27 septembrie 2012

Robert Șerban tradus de Pere Bessó

Querido Andrei: En esta ocasión te hago llegar un poema con su punto mágico del poeta Robert Șerban, en plena productividad poética y que goza de amplio reconocimiento dentro y fuera de Rumanía. El texto fue escogido ayer por la poeta amiga Alice Valeria Micu en el marco del Día de las Lenguas. Faltaba, al menos, la traducción al catalán, una de las lenguas hermanas. Dado que he traducido del original rumano aporto también mi traducción al castellano. Curioso ligamen el de una empleada pública de la limpieza que en su tarea de barrer y recoger la basura urbana es capaz de conectar el ciclo de las estaciones (caída de las hojas, otoño de la existencia) con el reino de la muerte. Tal una versión remozada de las plañideras de las tragedias grecolatinas. 

 
Robert Șerban, escritor y periodista rumano nacido en Turnu Severin (1970). Vive en în Timișoara. Redactor-jefe del diario realizador y moderador de las emisiines Piper pe limbă (TVR Timișoara), redactor de la revista Orizont, editorialist de 24 FUN. Licenciado en ingienería por la Universidad Politécnica de Timișoara (1995) y en Historia y Teoría del Arte en la Universidad de Vest Timișoara (2011). En los años 1996-2004, periodista en la prensa escrita de Timișoara. Entre 1998 y 2004, profesor universitario de la Facultad de Periodismo de la Universidad Banatul. Ha publicado como poeta: Firește că exagerez, Editura Excelsior, Timișoara, 1994; Odyssex, Editura Marineasa, Timișoara, 1996; Pe urmele marelui fluviu/Auf den Spuren des grossen Stroms (coautor, poesía y prosa), volumen bilingüe, Editura Fundației Pro, București, 2002; Timișoara în trei prieteni, Editura Brumar, Timișoara, 2003; Cinema la mine-acasă, Editura Cartea Românească, București, 2006; O căruță încărcată cu nimic/Ein karren beladen mit nichts, coautor, Editura Brumar, 2008. Heimkino, bei mir, Pop Verlag, Germania, 2009; Moartea parafină, Editura Cartea Românească, 2010; Биоскоп у мојој куђи/ Cinema la mine-acasă, volumen bilingüe, Editura Meridijani, Serbia, 2010. Ha participado en numerosas antologías: O mie și una de poezii românești de Lautențiu Ulici (Editura Du Style); Casa faunului de Lucian Alexiu (Editura Hestia); Zona. Prozatori și poeți timișoreni din anii '80 si '90 de Gabriel y Viorel Marineasa (Editura Marineasa); La masa tăcerii de Ion Milos (Editura Symposion, en lengua sueca); TOP 22 (Editura Aramo, Austria); Scriitori pe Calea Regala, de Dan Mircea Cipariu (Editura Brumar); Antologia poeziei romanesti la zid, de Ion Barbu (Editura Polirom); Oda la Voda, de Ion Barbu (Editura Polirom); Cartea cu bunici, coord. Marius Chivu, Editura Humanitas, 2007 Voices of Contemporary Romanian Poets, ed. Dan Brudașcu, Editura Sedan, 2007 Top 22, coord. Wolfgang Kuhn, Edition Aramo, Austria, 2007; Iz Novije Rumunnske Poezije, ed. Pavel Gătăianțu, Fond Europa, Novi Sad, 2009; Prima mea beție, coord. Gabriel H. Decuble, Editura Art, 2009; International Writers‘ Colony „Cortanovci 2010“, Serbian Literary Society, Belgrad, 2010; Prima mea călătorie în străinătate, coord. Bogdan Iancu, Editura Art, 2010; Cele mai frumoase poeme din 2010, coord. Claudiu Komartin și Radu Vancu, Editura Tracus Arte, Bucharest, 2010; Care-i faza cu cititul?, coord. Liviu Papadima, Editura Art, 2010; Alertă de grad zero în proza scurtă românească actual, coord. Igor Ursenco, Editura Herg Benet, 2011; Bijuterii din Piața Abundenței, editor Marian Oprea, Editura Brumar, 2011; Primul meu porno, coord. Marius Chivu, Editura Art, 2011; Ziua cea mai lungă, coord. Aleksandar Stoikovici, Eitura Herg Benet, 2011; Primul meu job, coord. Florin Dumitrescu, Editura Art, 2011; Poeți din Banat. Cele mai frumoase poezii, editor Marian Oprea, Editura Brumar, 2011; Of Gentle Wolves, An Anthology of Romanian Poetry, ed. Martin Woodside, Calypso Editions, SUA, 2011... Ha obtenido diveros premios, reconocimientos tanto como profesional del periodismo y de medios audiovisuales como en su faceta de escritor. En este ámbito, por ejemplo: Premio de debut de la USR (1994); Premio de Excelencia en Cultura de Austrian Airilines (2002); Premio de la revista Poesis (2004), Premio de la revista Observator cultural por el mejor libro de poesía del 2006 o el Premio de la revista Luceafărul de dimineață (2011)... Ha sido merecedor de diversas bolsas y becas de residencia: Bolsa de la Fundación Soros (1995); residencia literaria en Krems (Austria, 2005), Thusis (Elveția, 2007) y Winterthur (Suiza, 2009). Es miembro de la Unión de Escritores de Rumanía (USR) desde 1995.
   
Bocet

o femeie adună frunzele căzute
în curtea dintre blocuri
cu o mătură de nuiele
ştiu asta fără să văd nimic
stau întins în pat cu ochii închişi–
aud însă foşnetul ritmat al măturii
şi sunt sigur că e o femeie
şi nu altceva
fiindcă doar ele jelesc întotdeauna
într-un fel sau altul
morţii
 
Plor

una dona recull les fulles caigudes
al pati dels blocs d’edificis
amb una granera de palmes
açò ho sé sense veure res
–estic estés al llit amb els ulls tancats–
sent, però, el frec cadenciós de la granera
i estic segur que és una dona
i no una altra cosa
perquè només elles ploren sempre
d’una manera o d’una altra
els morts
  
Lloro

una mujer recoge las hojas caídas
en el patio de los bloques de edificios
con una escoba de palmas
eso lo sé sin ver nada
–estoy echado en la cama con los ojos cerrados–
siento, sin embargo, el rumor cadencioso de la escoba
y estoy seguro de que es una mujer
y no otra cosa
porque sólo ellas lloran siempre
de una manera o de otra
a los muertos

marți, 25 septembrie 2012

AURORĂ ROȘIE de Pere Bessó


Alba roja

Al jardí del més alt penya-segat obriràs les ales a les aigües en el moment sublim del vol de la solitud car en l’hivern sempre hi ha temps per el novell darrer poema
  
(de La mort del pare, 2012)

Alba roja

En el jardín del más alto acantilado abrirás las alas a las aguas en el momento sublime del vuelo de la soledad pues en el invierno siempre hay tiempo para el nuevo último poema

Auroră roșie

În grădina celei mai înalte stânci vei deschide aripile către ape în momentul sublim al zborului solitudinii ori în iarnă oricând este timp pentru ultimul nou poem 

(trad. în română de A.L.)

luni, 24 septembrie 2012

Raluca Blezniuc traducida por Pere Bessó

Querido Andrei: Te hago llegar la traducción en catalán y castellano de una joven poeta, Raluca Blezniuc (Cluj, 1991), (que me aconsejó leer la amiga Jeanette Carp) y de la que sólo puedo aportar unos pocos datos: Debut literario a los dieciseis años en la Revista Bucovinei (Suceava), nr. 1, 2008 con una presentación de los poemas del escritor Ion Drăguşanul. Participó en Salonul Literar (Odobeşti-Vrancea), año XI, nº 67/2009; en revista Algoritm Literar, nº 4, anul II, 2011 ( Călan, judeţul Hunedoara); Redactora del volumen de poesía Poeme înnorate”, autor: Paul Blaj, editorial Napoca Star – Cluj, 2011; revista cultural Dunărea de jos nº.113-114-115, Galați 2011; Antologia cenaclului Virtualia, edición 13, Iași 2011; revista Actualitatea literară nº. 14, Lugoj 2011; Revista Litere” nº. 2 (143), 2012, Târgovişte. Muy activa en la red, la podemos encontrar en Facebook y cuenta con su propio blog: ralucablezniuc.blogspot.com.es


 
Poker Face

ai ajuns doar umbra omului bun
pe care cândva l-am iubit ca pe o cruce
de când am plecat îţi curge
prin vene mâl
sufletul ţi l-ai zdrobit singur printre atâtea
răzbunări
continui drumul cu un zâmbet fals
şi vinovăţia pe umeri
încerci să te minţi că totul e bine când de fapt
cerurile le-ai destrămat în palme
clipă în care te-ai îndepărtat şi de Dumnezeu
erai cel mai frumos sprijin care mi-a fost dat
să întâlnesc
nobilitatea ta n-avea margini
azi ţi-au crescut crengi printre dinţi
şi n-am trăit nimic mai dureros decât să te
privesc impasibilă
cum te degradezi pe zi ce trece
mă voi strădui
nu să fiu o sfîntă
ci să-mi amintesc cu drag într-o zi
de tine
  
Poker Face
 
Has abastat només l’ombra d’un home bo
que en algún moment he volgut com una creu
des que me n’he anat et corre
fang per les venes
l’ànima te l’has aixafada sola enmig de tantes
venjances
continues el camí amb un somriure fals
i la culpa als muscles
tractes de mentir-te que tot és bé quan de fet
els cels els has esbocinats en les palmes
l’instant en què t’has separat de Déu
eres el més bell suport que m’ha sigut donat
trobar
la teua noblesa no tenia marges
hui t’han crescut branques en les dents
i no he viscut res més dolorós que veure’t
impassible
com et degrades cada dia que passa
m’esforçaré
no per ser una santa
sinó per recordar-me amb amor de tu
un dia
 
Poker Face
 
Has alcanzado sólo la sombra de un hombre bueno
al que en algún momento he querido como una cruz
desde que me fui te corre
barro por las venas
el alma has aplastado sola en medio de tantas
venganzas
continuas el camino con una falsa sonrisa
y la culpa sobre los hombros
tratas de mentirte que todo está bien cuando en realidad
has deshilachado los cielos en las palmas
en el instante en que te separaste de Dios

eras el apoyo más hermoso que me fue dado
encontrar
tu nobleza no tenía orillas

hoy te han crecido ramas en los dientes
y no he vivido nada más doloroso que ver
impasible
cómo te degradas cada día que pasa

me esforzaré
no por ser una santa
sino por acordarme con amor de ti
un dia

vineri, 21 septembrie 2012

DUNE/DUNAS/DUNES (trad al catalán por Pere Bessó**)




DUNE

Dintre dune apare caravana,
cocoașele moi ale cămilelor decamuflează
mersul lor monoton prin pustiu.

Anatomie a corpului lipsit până și de
ultima picătură de apă, sepultură a ploii,
respirație printre dinții de nisip ai speranței.

...Răsună răgetul extenuat al dromaderelor,
Ata Allah*-ul beduinilor a dispărut
în coamele cele mai înalte de nisip.

DUNAS

Desde las dunas aparece la caravana,
las jorobas flojas de los camellos revelan
su caminata monótona por el desierto.

Anatomía del cuerpo que carece incluso
de última gota del agua, sepultura de la lluvia,
respiración por los dientes arenosos de la esperanza.

...Resuena el rugido extenuado de los dromedarios,
el Ata Allah* de los beduinos ha desaparecido
en las más altas cimas de arena. 

*Ata Allah - darul lui Dumnezeu (el regalo de Dios)

DUNES
Al bell mig de les dunes apareix la caravana,
les gepes molles dels camells descobreixen
la seua marxa monòtona pel desert.

Anatomia del cos mancat de l’última
gota d’aigua, sepultura de la pluja,
la respiració entre dents d’arena de l’esperança.

...L’esbufec extenuat dels dromedaris,

l’Ata Allah* dels beduins ha desaparegut
als geps més alts de l’arena.

 
*Ata Allah – el regal d’Al·là

**Querido Andrei: Te envío la traducción en catalán de tu poema Dune. Un paisaje extremo: las dunas del desierto, la caravana, los beduinos, camellos y dromedarios… pero su descriptivismo va más allá de un orientalismo pictórico a la manera de los prerrománticos. Tu poema vale cuanto calla. Y, sobre todo, por la protuberancia gibosa que sirve tanto para los regalos del desierto como para las dunas… y los hombres. Y es que no hace falta recordar el topos en que la vida es caminar por el valle de lágrimas. O el desierto.

joi, 20 septembrie 2012

CONDENADA/CONDAMNATĂ/CONDEMNADA de Ana Muela Sopeña (trad. al catalán por Pere Bessó)


CONDENADA

Condenada a vivir la inexistencia
camino por las calles de la duda
y me inundo del frío de la noche.

CONDAMNATĂ

Condamnată a trăi inexistența
pășesc pe aleile îndoielii
și mă umplu de frigul întunericului. 

CONDEMNADA 

Condemnada a viure la inexistència
camine pels carrers del dubte
i em somorgolle del fred de la nit.

miercuri, 19 septembrie 2012

Romulus Vulpescu tradus de Pere Bessó

Querido Andrei: El pasado 18 de setiembre ha fallecido en Bucarest Romulus Vulpescu   (Oradea, 1933) . He escogido el poema Upanişad sau Tratat despre echivalenţe [Upanişad o Tractat d’equivalències] del volumen Versuri [Versos] (1995) por su querencia a la clásica convención lírica de la caída de las hojas en otoño, aunque con su punto de inflexión de la 'filosofía' hindú respecto de la libertad y la muerte. Romulus Vulpescu participó en política, como tantos otros poetas de su generación, y fue senador de la patria. Como escritor, cultivó la prosa, poesía (Poezii, 1965; Romulus Vulpescu și alte poezii, 1970; Arte & meserie, 1979; Armura noastră-cartea, 1986; Versuri 1948-1993, Colecția Poeți români contemporani, 1995; Vraiștea, 2004; Vechituri & novitale, Editura Semn E, 2005...) y traducción (Dante, Villon, Rabelais, Jarry y una curiosidad o no tanto, el poeta español Marcos Ana...      
        

‘Upanişad sau Tratat despre echivalenţe’
Frunzele în ramuri? Prizoniere.
Libere să freamăte? Părere.
Liberă e frunza doar spre toamnă;
Libertatea clipei o condamnă
La căderea liberă, pe drumul
Consumat înspre pământ şi túmul.
De iluzii, veşted se desparte
Liberă o clipă,-n zbor: în moarte.
Upanişad o Tractat d’equivalències
Les fulles a les branques? Presoneres.
Lliures per al remoreig? Fantasia.
Lliure és la fulla només cap a la tardor;
La llibertat de l’instant la condemna
A la caiguda lliure, en la sendera
Consumida cap a la terra i túmul.
De la il·lusió, marcida es despart
Lliure un instant en el vol de la mort.
Upanişad o Tratado de equivalencias
¿Las hojas en las ramas? Prisioneras.
Libres para el rumor? Fantasía.
Libre es la fulla sólo hacia el otoño;
La libertad del instante la condena
A la caída libre, en la senda
Consumida hacia la tierra y túmulo.
De la ilusión, ajada se aleja
Libre un instante en el vuelo de la muerte.

luni, 17 septembrie 2012

NEMURITORUL/EL INMORTAL/EL IMMORTAL (trad. al catalán por Pere Bessó*)



NEMURITORUL

Chipiuri aruncate în sus,
soldați victorioși deschizând focul,
gloanțe oarbe ciuruind cerul
și acesta rezistând până la urmă,
precum pieptul unui nemuritor.

EL INMORTAL

Quepis tirados al aire,
soldados victoriosos abriendo fuego,
balas ciegas agujereando el cielo
y este resistiendo hasta al final,
como el pecho de un inmortal.


EL IMMORTAL

Quepis llançats en l’aire,
soldats fent salves de victòria,
trets cecs crivellant el cel
i aquest resistint fins a la fi,
com el pit d’un immortal.


*Querido Andrei: No dejas de sorprenderme. Una imagen preciosa la de los soldados disparando al aire salvas de victoria, mientras el cielo, tal en un paredón imaginario, resiste su acribillamiento, como lo haría un antiguo dios de la guerra inmortal.