Se afișează postările cu eticheta bucarest. Afișați toate postările
Se afișează postările cu eticheta bucarest. Afișați toate postările

joi, 25 august 2011

Pere Bessó. Bucarest, 20 agost 2011

Caru cu bere

de unde se aude un scâncet                                                                                                                        Crista Bilciu
 
Picături de memorie
peste pânza de păiangen
-trei zile şi trei nopţi pentru legenda logodnicelor,
călugăriţe ale unei vieţi întregi pline de necaz,
servind bancul spumos al bocalului de bere,
violine şi violete de grădină
cad precum pisicile cu gura desfăcută din dragoste
în supa de legume,
precum argintul de pe copitele cailor din vis
printre picăturile de sudoare incomode
ale unui turist hebdomarial,
sună trop-trop la limita focului de bronz,
sfidând cortina zăpăcelii,
plăcerea supravegherii în gura în care se cade,
conştiinţa umezită a aripilor lipite de sol
şi rugina pietrelor...

Caru cu bere (El carro de cerveza)                                                                             
de unde se aude un scâncet (de donde se oye un gemido)
Crista Bilciu

Las gotas de la memoria
sobre la telaraña de la lluvia
-tres días y tres noches para la leyenda de las novias,
les monjas de toda una vida desafecta,
sirviendo la anécdota espumosa de la cerveza,
violines i violetas de grădină,
caen como gatas boca arriba del amor
en sopa de legumbres,
como la plata de las patas del caballo del sueño
en medio de los sudores incómodos
de turista hebdomarial,
suenan clop clop al roce del fuego de bronce
desafiando la cortina del sopor,
el gusto de la vigilia en el labio que se le acomoda,
la conciencia humedecida de las alas en el suelo
y la herrumbre de las piedras...

CARU DE BERE
de unde se aude un scâncet
Crista Bilciu

Les gotes de la memòria
damunt de la teranyina de la pluja
-tres dies i tres nits per a la llegenda de les núvies,
les monges de tota una vida desafecta
servint l'anècdota escumosa de la cervesa,
violons i violes de gradina,
cauen com gates panxa amunt de l'amor
en sopa de llegums,
com la plata de les potes del cavall del somni
a l'entremig de les suors incòmodes
de turista hebdomarial,
sonen clop clop al frec del foc de bronze
desafiant la cortina de la son,
el tast de la vigília al llavi que s'hi acomoda,
la consciència amerada de les ales a terra
i el rovell de les pedres...