ANONIMAT
Dincolo de vid, în inexistență,
se-ntinde o fâșie lungă de anonimat.
Muntele acel nu are un nume,
e rocă arcuită, acoperită cu lut.
Umbre pe drum -catarg pe o barcă-
atrag privirea pentru un moment.
Lucrurile toate-s întinse pe-o sfoară,
sfârâie mucul unei lumânări.
ANONIMAT
Enllà del buit, en la inexistència,
s’estén una tira llarga d’anonimat.
Aquella muntanya no té nom,
és roca arcada, coberta de fang.
Ombres al camí –pal en una barca-
atrauen la mirada per un moment.
Totes les coses s’han estés en una corda,
sotraguen el moc d’una vela.
Enllà del buit, en la inexistència,
s’estén una tira llarga d’anonimat.
Aquella muntanya no té nom,
és roca arcada, coberta de fang.
Ombres al camí –pal en una barca-
atrauen la mirada per un moment.
Totes les coses s’han estés en una corda,
sotraguen el moc d’una vela.
*Poema d’ANDREI
LANGA traduït del romanés al català per PERE BESSÓ
Niciun comentariu :
Trimiteți un comentariu