luni, 24 septembrie 2012

Raluca Blezniuc traducida por Pere Bessó

Querido Andrei: Te hago llegar la traducción en catalán y castellano de una joven poeta, Raluca Blezniuc (Cluj, 1991), (que me aconsejó leer la amiga Jeanette Carp) y de la que sólo puedo aportar unos pocos datos: Debut literario a los dieciseis años en la Revista Bucovinei (Suceava), nr. 1, 2008 con una presentación de los poemas del escritor Ion Drăguşanul. Participó en Salonul Literar (Odobeşti-Vrancea), año XI, nº 67/2009; en revista Algoritm Literar, nº 4, anul II, 2011 ( Călan, judeţul Hunedoara); Redactora del volumen de poesía Poeme înnorate”, autor: Paul Blaj, editorial Napoca Star – Cluj, 2011; revista cultural Dunărea de jos nº.113-114-115, Galați 2011; Antologia cenaclului Virtualia, edición 13, Iași 2011; revista Actualitatea literară nº. 14, Lugoj 2011; Revista Litere” nº. 2 (143), 2012, Târgovişte. Muy activa en la red, la podemos encontrar en Facebook y cuenta con su propio blog: ralucablezniuc.blogspot.com.es


 
Poker Face

ai ajuns doar umbra omului bun
pe care cândva l-am iubit ca pe o cruce
de când am plecat îţi curge
prin vene mâl
sufletul ţi l-ai zdrobit singur printre atâtea
răzbunări
continui drumul cu un zâmbet fals
şi vinovăţia pe umeri
încerci să te minţi că totul e bine când de fapt
cerurile le-ai destrămat în palme
clipă în care te-ai îndepărtat şi de Dumnezeu
erai cel mai frumos sprijin care mi-a fost dat
să întâlnesc
nobilitatea ta n-avea margini
azi ţi-au crescut crengi printre dinţi
şi n-am trăit nimic mai dureros decât să te
privesc impasibilă
cum te degradezi pe zi ce trece
mă voi strădui
nu să fiu o sfîntă
ci să-mi amintesc cu drag într-o zi
de tine
  
Poker Face
 
Has abastat només l’ombra d’un home bo
que en algún moment he volgut com una creu
des que me n’he anat et corre
fang per les venes
l’ànima te l’has aixafada sola enmig de tantes
venjances
continues el camí amb un somriure fals
i la culpa als muscles
tractes de mentir-te que tot és bé quan de fet
els cels els has esbocinats en les palmes
l’instant en què t’has separat de Déu
eres el més bell suport que m’ha sigut donat
trobar
la teua noblesa no tenia marges
hui t’han crescut branques en les dents
i no he viscut res més dolorós que veure’t
impassible
com et degrades cada dia que passa
m’esforçaré
no per ser una santa
sinó per recordar-me amb amor de tu
un dia
 
Poker Face
 
Has alcanzado sólo la sombra de un hombre bueno
al que en algún momento he querido como una cruz
desde que me fui te corre
barro por las venas
el alma has aplastado sola en medio de tantas
venganzas
continuas el camino con una falsa sonrisa
y la culpa sobre los hombros
tratas de mentirte que todo está bien cuando en realidad
has deshilachado los cielos en las palmas
en el instante en que te separaste de Dios

eras el apoyo más hermoso que me fue dado
encontrar
tu nobleza no tenía orillas

hoy te han crecido ramas en los dientes
y no he vivido nada más doloroso que ver
impasible
cómo te degradas cada día que pasa

me esforzaré
no por ser una santa
sino por acordarme con amor de ti
un dia

Niciun comentariu :

Trimiteți un comentariu