duminică, 20 ianuarie 2019

TIMP/ TIEMPO*



TIMP

Ceea ce face cu noi timpul,
când nimeni nu se așteaptă,
ne transformă pe rând în trecut,

Nu lasă nici o poartă deschisă,
pe care să se poată intra,
nici un drum de întoarcere...

Ne șterge numele de pe geam
și nu se aude scrâșnetul nesuferit,
însă nu e nimic de partea cealaltă,

Doar departarea își întinde apele,
pe care abia de se vede un punct
aflat în perpetuuă nemișcare.

TIEMPO

Lo que hace el tiempo con nosotros,
cuando nadie se lo espera.
nos transforma en algo pasado,

No nos deja puerta abierta alguna,
por donde se pueda entrar,
ningún camino de vuelta…

Nos borra el nombre del cristal  
y no se oye el detestable crujido,
pero no hay nada por la otra parte,

Solo la lejanía estira sus aguas,
en dónde se ve un puntito,
una forma perpetua de inmovilidad.  


TEMPS

El que fa amb nosaltres el temps,
quan ningú no s’ho espera,
ens transforma un darrere l’altre en passat,

No deixa ni una porta oberta,
per la que es puga entrar,
ni un camí tan sols de tornada...

Ens esborra el nom del cristall
i no se sent l’insofrible cruixit,
encara que no hi haja res a l’altra part,

Només el lluny estén les aigües,
en què tot just es veu un punt
trobat en perpètua immobilitat.

*Poema d’ANDREI LANGA traduït del romanés al català per PERE BESSÓ 

Niciun comentariu :

Trimiteți un comentariu