Primate*

PRIMATE
 
Ce rămâne din noi știe timpul
cel ce ciopârțește toate chipurile
le umple de cicatrici înmoaie picioarele
îndoaie curba elastică a spatelui
până ne lovim cu fruntea de pământ
 
e acea coloană vertebrală viguroasă
ce puse primatele pe postament
le-a ridicat din ierburile câmpurilor
le-a scos dintre ramurile arborilor
pentru a vedea cum răsare soarele
 
un bec astrologic aprins pe cer
de o mână misterioasă stins tot de ea
cu seria de scurtcircuite incandescente
de la impactul repetat al norilor 
din păsări pestrițe cu aripi de vânt
 
lângă zeități în imponderabilitate
timpul se scurge pare-se altfel
își schimbă viteza demolatoare
de la cea exponențială a luminii
la ritmul latent al vieții fetale
 
PRIMATS
 
El que queda de nosaltres ho sap el temps
el que esculpeix totes els rostres
els ompli de cicatrius ablana les cames
plega la corba elàstica de l’esquena
fins que ens donem amb el front a terra
 
és la columna vertebral vigorosa
que posà els primats al pedestal
els ha alçat de les herbes dels camps
els ha llevat de les branques dels arbres
per a veure l’eixida del sol
 
un bombeta astrològic encesa al cel
per una mà desconeguda extingida del tot per ella
amb una sèrie de curtcircuits incandescents
del impacte repetit dels núvols
dels ocells bigarrats amb ales de vent
 
al costat de deïtats en la imponderabilitat
s’escorre el temps sembla diferent
canvia la velocitat demolidora
de l’exponencial de la llum
al ritme latent de la vida fetal
 

*Poema d’ANDREI LANGA traduït del romanès al català per PERE BESSÓ