luni, 10 octombrie 2011

Mircea Ivănescu tradus de Pere Bessó

Acabo de descubrir otro de los grandes poetas rumanos del s.XX y que tuvo su pleno reconocimiento sólo a partir de los poetas de la llamada Generación de los 80. Os envío poema, foto, poco antes de fallecer, y una breve nota sobre su abultada obra de una vida consegrada a la poesía y a la traducción.
El poema Frunze/Fulles/Hojas, traducido del rumano al catalán y al castellano es altamente lírico, partiendo de la sencillez de la convención de la caída de las hojas y esa cierta nostalgia del paraíso de la niñez, por más que irrecuperable.
Un abrazo, y espero que os guste.
Pere Bessó



 
Mircea Ivănescu. Poeta y traductor. Nacido en 1931 en Bucureşti. Licenciado en la Facultad de Filología, Francesa, Universidad din Bucureşti. Trabajó como periodista en “Agerpres” y la revista “Lumea”, y más tarde a Sibiu redactor de la revista “Transilvania”, hasta la jubilación. Miembro de la Unión de Escritores de România –Filial de Sibiu. Recibió numerosos premios, entre ellos el Opera Omnia y el Premio Nacional de Poesía Mihai Eminescu. Está considerado como uno de los grandes traductores de la literatura universal, sobre todo del inglés y del alemán: Joyce, Musil, Rilke, Faulkner, Fitzgerald, etc. Publicó los volúmenes: Versuri (Editura pentru Literatură, Bucureşti, 1968); Poeme (Editura Eminescu, Bucureşti, 1970); (Editura Cartea Românească, Bucureşti, 1970); Alte versuri (Editura Eminescu, Bucureşti, 1972); Alte poeme (Editura Albatros, Bucureşti, 1973), Poem (Editura Cartea Românească, Bucureşti, 1973); Amintiri (Editura Cartea Românească, 1973, en col·laboració amb Leonid Dimov y Florin Pucă); Alte poesii (Editura Dacia, Cluj-Napoca, 1976); Poesii nouă (Editura Dacia, Cluj-Napoca, 1982); Poeme nouă (Editura Cartea Românească, Bucureşti, 1983); Alte poeme nouă (Editura Cartea Românească, Bucureşti, 1986); Comentarius perpetuus (parabole) (Editura Dacia, Cluj-Napoca, 1986, en colaboración con Rodica Braga; Versuri vechi, nouă (Editura Eminescu, Bucureşti, 1988); Poeme vechi, nouă (Editura Cartea Românească, Bucureşti, 1989); Limitele puterii sau mituirea martorilor –un roman rusesc (Editura Litera, Bucureşti, în colaborare cu Iustin Panţa); Aceleaşi versuri (Editura Dacia, Cluj-Napoca, 2002). Dentro de las antologías de autor, las más representativas son las ediciones Versuri (Editura Eminescu, 1996, prefacio de Ion Bogdan Lefter), Poesii vechi şi nouă (Editura Minerva, BPT, prefacio de Eugen Negrici), Poeme alese, 1966–1989 (Editura Aula, Braşov, postfacio de Al. Cistelecan) y Versuri poeme poesii altele aceleaşi vechi nouă (Editura Polirom, Iaşi, 2003, edición al cuidado y prefacio de Matei Călinescu).
  
Fulles


Voldria seure al rastell de la voravia,
a esperar que es faça de nit a la fi del carrer
 –la meua soledat de ara
res semblant a la de la infantesa,
quan no sabia que el temps passa
per a sempre? no es pot recomposar
amb res el temps de llavors? ja no resta
vertaderament ni un un gest, assegut i tot
al carrer el cap entre les mans?
i la llum, que es vessa als objectes, 

i els objectes es fan fulles,
es fan fulles…
 
Frunze


aş vrea să mă aşez pe marginea trotuarului,
să aştept să se facă noapte la capătul străzii – singurătatea
mea de acuma mai are
ceva la fel cu cea din copilărie,
când nu ştiam că trece pentru totdeauna
vremea? nu se poate răscumpăra
cu nimic vremea de atunci? nu mai rămâne
adevărat nici un gest, chiar aşezat
pe stradă cu capul în mâini?
şi lumina, care se spulberă pe obiecte,
şi obiectele se fac frunze,
şi se fac frunze

Hojas

Querría sentarme a la orilla de la acera,
a esperar que se haga de noche al final de la calle 

–mi soledad de ahora
nada parecida a la de la niñez,
cuando no sabía que el tiempo pasa
para siempre? no se puede redimir
con nada el tiempo de entonces? ya no queda
en verdad ni siquiera un gesto, aun sentado
en la calle con la cabeza entre las manos?
y la luz, que se espolvorea en los objetos,
y los objetos se vuelven hojas,
se vuelven hojas

Niciun comentariu :

Trimiteți un comentariu