duminică, 8 iulie 2012

Albinele/Las abejas/ABELLES (trad. al catalán por Pere Bessó)


ALBINELE
(pentru Anastasia)

Închise-n prisaca din vale,
roiesc albinele bunelului tău.

Tu le priveşti printr-o mică fereastră:
le-ai elibera, însă nu e posibil.

Le vezi, asculţi cum roiesc enervate
(salvarea e-o chestie periculoasă!).

Aici tu ai flori, acolo e miere
şi multă căldură în toată-ncăperea.

Acolo-s atâtea albine difuncte,
iar altele mor în zbor, câte una.

Prisaca din ţara bunelului tău
ascunde un zumzet stins de albine.

LAS ABEJAS
(para Anastasia)

Cerradas en su colmenar del valle,
están las abejas de tu abuelo.

Las ves por una ventana de niebla
Y quieres salvarlas, pero no es posible.

Las ves, escuchas su claro zumbido
(¡salvarlas es cosa muy arriesgada!).

Aquí tienes flores, allá – ellas miel
Y mucho calor por todos las partes.

Allá hay tantas abejas difuntas,
las otras se mueren una a una.

En el colmenar de tu abuelo
se escucha el zumbido de las abejas.

ABELLES
(per a l’Anastàsia)
Tancades en l’abellar de la vall,
s’eixamenen les abelles del teu avi.


Les observes per una finestreta:
les alliberaries, però no és possible.


Les veus, sents com fan l’eixam nervioses.
(la salvació és una qüestió perillosa).


Ací tu tens flors, allà és la mel
i pertot arreu molta calor.


Allà tantes abelles difuntes,
i unes altres moren en vol, una darrere l’altra.


L’abellar del país del teu avi
amaga un zumzeig sord d’abelles.

 
*Querido Andrei: La contemplación de las laboriosas abejas alcanza tintes de ensoñación no exenta de nostalgia. El colmenar y los enjambres en el valle del país del abuelo, claro símil de la colectividad y de la patria. Unas abejas mueren en su colmena. Otras en el vuelo. Sin duda en la emigración, que no es sino otra forma de exilio. Un poema que no dista tanto de la fábula moral clásica.

2 comentarii :

  1. Desde la ventana de la memoria vive el zumbido de las abejas que envuelve al abuelo.

    Un abrazo.
    Mercedes.

    RăspundețiȘtergere
  2. Poema cuyos signos liban desde la añoranza detrás de un muro de cristal, reflexión ante la analogía presente ante la vida y muerte en un colmenar.
    Andrei, me quedo con el zumbido emblemático de las abejas

    RăspundețiȘtergere