marți, 3 iulie 2012

Cea dispărută/La desaparecida/LA DESAPAREGUDA (trad. al catalán por Pere Bessó*)


CEA DISPĂRUTĂ

Cea dispărută 
stă în spatele unor pereţi pictaţi. 

Ea nu ştie unde se ascunde soarele 
şi de ce nu cad picăturile de ploaie. 

Pare un simplu joc această despărţire, 
însă prea lungă este aşteptarea. 

Aşa trec zilele cele dorite, 
impasibile la toate durerile. 

Suntem fără să știm că suntem
de partea pictată a pereţilor impenetrabili. 

Trăim cu sunete arhicunoscute 
şi ne delectăm de la imaginaţie. 

Privim, gândim la pereţii pictaţi, 
dar nimeni nu e în stare să-i demoleze. 

Desenele prind viaţă uneori, 
pereţii dănd semne că vor să cedeze. 

Sunt gnomi îmbrăcaţi în veşminte albastre, 
care par că nu bănuiescă nimic.

LA DESAPARECIDA

La desaparecida
está detrás de unas paredes pintadas. 

Ella no sabe dónde se esconde el sol 
y por qué no cae la lluvia. 

Parece un simple juego esta desaparición, 
pero muy larga es la espera. 

Así pasan los días dorados 
sin saber nada de nuestros dolores. 

Somos sin saber quen estamos 
en la parte pintada de las paredes impenetrables. 

Vivimos con los sonidos conocidos 
y nos alegramos de la imaginación. 

Miramos, pensamos en estas paredes pintadas 
y nadie puede derrumbarlas. 

Los dibujos reviven temporalmente, 
pareciendo que las paredes van a ceder. 

Son dibujos de trasgos en sus trajes azules,
que parecen no enterarse de nada.

LA DESAPAREGUDA


La desapareguda
és darrere d’unes parets pintades.

Ella no sap on s’amaga el sol
i per què no cauen les gotes de pluja.

Pareix un simple joc aquesta separació,
però és massa llarga l’espera.

Així passen aquells dies anhelats,
impassibles a tots els dolors.

Som sense saber que som
de la banda pintada de les parets impenetrables.

Vivim amb sons arxiconeguts
i ens delectem de la imaginació.

Mirem, pensem en les parets pintades,
però ningú no és capaç de demolir-les.

Els dibuixos a voltes prenen vida,
donant senyal que les parets vagen a cedir.

Són gnoms abillats amb vestits blaus,
que pareix que no sospiten res.

*Querido Andrei: Traduzco del original rumano al catalán y siempre encuentro matices diferentes en relación a tu propia traducción al castellano. Ello, lejos de producirme desazón, me incita a seguir. Entre otras cosas, porque me marca una línea de trabajo honesto frente al camino trillado que supondría traducirte desde tu traducción. Se notaría, ya lo creo, porque muchas  veces traduces libremente, te recreas u omites partes versales por diferentes consideraciones, entre las que no es menor el ritmo. Tal vez te parezca que eso no es realmente importante para los lectores y las lectoras de tu blog, pero lo es para mí. Y para los lectores exigentes que, además, gozan con la lectura comparada de los textos y, si  es posible, a partir del texto A.

El poema, Cea Dispărută, entra de lleno en tu manera poética y vuelve a dejarnos con un aroma inquietante, a lo que, sin duda, contribuyen la presencia de la desaparecida y los gnomos vestidos de azul. Y ‘aroma’, no exenteo de magia, que, en verdad, enseguida nos lleva a la reflexión. ¿Somos o no somos más que dibujos y diseños entre las cuatro paredes de lo que llamamos vida? ¿O acaso poco más que borradores de poemas?

3 comentarii :

  1. Interesante estos versos. Me gustaron. Un abrazo. Tino

    RăspundețiȘtergere
  2. La desparecida, hija del "motivo" elegido por la poesía, es aquella que nos permite hoy asomarnos y disfrutar del oficio del poeta. Bella y sugerente búsqueda de la desaparecida Andrei, a la que he percibido en este poema pintada de azul, como el mar reflejo del cielo.
    Un saludo con cariño.

    RăspundețiȘtergere
  3. Me gustó la sutileza del poema, la percepción desde lo intuitivo más que de lo racional. Observo variedad de matices. También el comentario que le sigue.
    Un abrazo.
    Bertha Carou

    RăspundețiȘtergere