sâmbătă, 15 septembrie 2012

Pere Bessó: LA DONA DE NEGRE/LA MUJER DE NEGRO/FEMEIA ÎN NEGRU (trad. al rumano por A. Langa)

Imatge presa de la xarxa


LA DONA DE NEGRE
A Xelo
Per a l’Alexandru Petria

Trencàrem a mitja vesprada la llitotxa corcada
en la mansarda de lloguer al barri de la Xerea
abans del cine-fòrum al voltant de Costa-Gravas
en acabant em llegires els primers contes
de la mare que volia ser escriptora infantil
al Bovery tan carregats de tequila de marraixa
ah com m’enyore de la vella militància del pecé

(de La mort del pare, 2012)
 

LA MUJER DE NEGRO
A Xelo
Para Alexandru Petria

Rompimos a media tarde el camastro carcomido
en la buhardilla de alquiler en el barrio de la Xerea
antes del cine-fórum sobre Costa-Gravas
luego me leíste los primeros cuentos
de la mamá que quería ser escritora infantil
en el Bovery tan cargados de tequila de garrafa
ah cómo añoro la vieja militancia del pecé


FEMEIA ÎN NEGRU
A Xelo
Pentru Alexandru Petria

Am rupt pe înserate patul mâncat de cari
din mansarda luată în chirie în cartierul Xerea
înainte de forumul de cinema despre Costa-Gravas
după care mi-ai citit primele basme
de la mama ce își dorea să devină scriitoare pentru copii
într-o tavernă Bovery cu prisos de tequilă la sticlă
ah cum mai duc dorul vechii aspirațiuni a p.c.e-ului.

vineri, 14 septembrie 2012

ȘOAPTE/SUSURROS/REMORS (trad. al catalán por Pere Bessó)

ȘOAPTE

Pășești pe urmele mici ale șoaptelor,
porți tauri sălbatici alergând prin vene,
care nu te vor așteaptă dacă oprești
ci vor trece pajiștea fără de drumuri,
crecută cu ierburi retezate de vânt,
parcursă ici-colo de câte-o  cărare
ce ajunge tocmai pe frunte de deal.

Urci și cobori prin iarba rănită,
călcând pe urmele răsunătoare,
pe cărarile ce răsar din pământ,
păstor protector al acelor șoapte
împrăștiate de rafale de vânt,
de urletul lupilor impacientați
de mirosul ierburilor însângerate.

SUSURROS

Pasas por los rastros pequeños de los susurros,
llevas toros salvajes corriendo por las venas,
que no te van a esperar si te paras
sino que van a cabalgar por el prado sin rutas,
crecido con hierbas tajadas por el viento,
cruzado raramente por unos senderos
que llega hasta lo alto de la loma.

Subes y bajas por las hierbas heridas,
pasando por los rastros resonantes,
por los senderos que salen de la tierra,
pastor cuidador de aquellos susurros
dispersados por las ráfagas de viento,
por el aullido de los lobos impacientados
por el olor de las hierbas ensangrentadas.  


REMORS

Passes per les traces menudes de les remors,

portes bous salvatges correguent per les venes.

que no t’esperaran si et detens,

ans bé creuaran el pasturall sense vialets,

crescut amb herbes retallades pel vent,

recorregut ça i lla per algunes senderes

que arriben justament a l’alt del turó.

 

Puges i baixes per l’herba ferida,

calcigant les traces ressonadores,

per les senderes que brollen de la terra,

pastor protector d’aquelles remors

esparses per les ràfegues de vent,

per l’udolament dels llops impacientats

per la flaire de les herbes ensagnades.


*Querido Andrei, vuelves por tus fueros. De nuevo el tratamiento poético de un paisaje de aquéllos a los que nos tienes acostumbrados: contraste entre la comunión de Natura y, sin embargo, la presencia humana idílica –el oficio de pastor- que adquiere un rigor inquietante. Los rumores, sean los originados por las ráfagas del viento, sean los surgidos de la inquietud de los lobos que huelen las hierbas y los animales que pacen. Una lectura más profunda insistiría en tu afán por preservar los elementos refrenciales del Bestiario personal. En este caso, toros y lobos…    

 

miercuri, 12 septembrie 2012

MONUMENTUL APEI/EL MONUMENTO DEL AGUA/EL MONUMENT DE L’AIGUA (trad. al catalán por Pere Bessó)

 Imagini pentru stalagmite

MONUMENTUL APEI

Apa a trecut prin stâncă
și, în grotele cele adânci,
și-a ridicat monumentul
din stalagmite.

EL MONUMENTO DEL AGUA

El agua ha pasado por la piedra
y en las grutas más profundas
ha levantado su monumento
de estalagmitas. 

EL MONUMENT DE L’AIGUA

L’aigua ha passat per la pedra
i en aquelles grutes profundes
s’ha alçat el monument
d’estalagmites.

*Querido Andrei: Un breve, en esta ocasión de doble lectura. La primera, sígnica, es de un nivel más que comprensible, descriptivo. Sin embargo –y a ello ayuda no poco la estrecha asociación de la imagen con el texto- un segundo nivel, simbólico, deja a las claras (y sin necesidad de onirismo alguno) la lectura ying-yang del poema. En efecto, por un lado, la construcción del lenguaje: ‘pasar por la piedra’; por otro, la simbología fálica, la estalagmita que ‘se alza’, ‘se levanta’ como monumento; un más que evidente homenaje a la erección. Finalmente, no habré de abundar en una de las metáforas más cultivadas del sexo femenino, la gruta.
Bendita agua, basarabiano, que a todos moja.