LA
CAPĂTUL LUMII
(Rosei Buk, in memoriam)
Acum știu exact
care e capătul
lumii,
astă ospătărie
puțin spațioasă
unde alimentăm imaginatia noastră
cu gemul
preparat din petalele trandafirului
rupt din spațiul foarte îngust al spinilor ascuțiți,
petale
pătate de sângele picurat din degetele unui copil
plecat să culeagă flori ce se află sub o strictă protecție.
AL FIN DEL MUNDO
(a Rosa Buk, in memoriam)
Ahora sé exactamente
dónde es el fin del mundo,
esta cocina poco espaciosa
donde alimentamos nuestra imaginación
con confitura preparada de pétalos de la rosa
rota del estrecho espacio de las espinas puntiagudas,
pétalos manchados de sangre de los dedos heridos de un
niño
que ha ido a
recoger flores que están bajo
una estricta protección.
A LA FI DEL MÓN
ara sé exactament
què és la fi del món,
aquesta hosteria poc espaiosa
on alimentem la nostra imaginació
amb la melmelada preparada de pètals de la rosa
trencada per l’espai estretíssim de les espines agudes,
pètals tacats de la sang gotejant dels dits d’un infant
anat a collir flors que es troben sota una protecció estricta.
A LA FI DEL MÓN
ara sé exactament
què és la fi del món,
aquesta hosteria poc espaiosa
on alimentem la nostra imaginació
amb la melmelada preparada de pètals de la rosa
trencada per l’espai estretíssim de les espines agudes,
pètals tacats de la sang gotejant dels dits d’un infant
anat a collir flors que es troben sota una protecció estricta.
*traduït del romanés al català per PERE BESSÓ
Bellísimo poema !
RăspundețiȘtergereLO BELLO Y LO TRISTE como sueno el título de un libro de YASUNARI KAWABATA... un abrazo, Leticia.
ȘtergereDonde estas, poeta, te extraño...
RăspundețiȘtergere