Un poema de Pere Bessó (trad. al rumano)

MURIM CA MÂINE

Murim ca mâine.

Iată ploia cade mai repede.

Zborul păsărilor ni se afundă

în zig-zag înăuntru vocii.

Paza de pe puntea visurior noastre

e reforțată

și s-a ridicat o lume de semne sterile

în ochii noștri.

Nici un cuib nu va fi făcut

de vara ciocârliei în degetele noastre,

fiindcă ploaia e tot mai aridă.

Doar noaptea ne menține arșița 

febrei,

îmbrăcând haina cea mai întunecată.

Murim ca mâine. 

MORIREM PROMPTE   

Morirem prompte.
Ja la pluja cau més ràpida.
Els vols dels ocells s’afonen
zigazaga endins de la nostra veu.
La guàrdia del pont dels nostres desigs
és reforçada
i han bastit un món de senyals estèrils
als nostres ulls.
Cap salvació de màrfegues no nidificarà
l’estiu de l’alosa als nostres dits
car la pluja cau molt més àrida.
Només la nit ens manté zelosos
de la febre,
tot destriant el seu més obscur robatge.
Morirem prompte.

(de La terra promesa, 1988)

MORIREMOS PRONTO

Moriremos pronto.
Ya la lluvia cae más rápida.
Los vuelos de los pájaros se hunden
en zigzag dentro de nuestra voz.
La guardia del puente de nuestros deseos
está reforzada
y han edificado un mundo de señales estériles
en nuestros ojos.
Ninguna salvación de jergones nidificará
el estío de la alondra en nuestros dedos
pues la lluvia cae mucho más árida.
Sólo la noche nos mantiene el celo
de la fiebre,
eligiendo su más obscuro ropaje.
Moriremos pronto.