Dana Banu tradusă de Pere Bessó

Un poema, ziduri în oraşul de iarnă, un poema representativo de una de las tendencias de la joven poesía rumana.  La poeta y narradora Dana Banu (Târgu-Mureş, 1970) hizo su debut literario cuando apenas contaba catorce años en la revista Astra. Ha publicado Pe malul celălalt al râului, poemas (1986); Poeme de îmblânzit Magda-Lena, poemas en prosa (1991);Oraşul părăsit, narrativa breve (2000); Poezii din ţara lui elian, poemas (2007); Magda-Lena et les signes, novela (2009); Cântecul samovarelor, poemas (2011). Colaboradora en revistas y antologías de Rumanía, Canada, Francia, Italia, Haití,  Hungría, Turquía, Grecia, EEUU, Alemania... Podemos seguirla en su blog personal http://danabanuelian.wordpress.com y su correo electrónico: danabanu2006@yahoo.fr

 

ziduri în oraşul de iarnă

oamenii trăiesc în cutii de conserve

oamenii au virgule puncte semne de exclamare

caii sălbatici ajung la abator măcelăriile gem de animale îmblânzite

nu sunt fratele vostru nici sora voastră nici apa vie sau moartă

nu sunt umbra umărul mandibula tibia sau creierul vostru

sunt iarna şi toamna celor trişti şi patetici

cel care tace şi urcă iederă pe ziduri mucegăite

cel care poartă cu el viziuni stoarse de vlagă

ştiu cum e
ţi se umflă venele scuipi în oglindă dai cu pumnul în vitrinele zilei

dincolo de extaz urlet ardoare flacără

sobră şi mută inima de piatră a celui care iubeşte haznaua asta apocaliptică

lumea cu infinitele ei prelungiri efemeridele scârboase ale melancoliei

metafora crâncenă a plictisului

cu ochii daţi peste cap purtând în cioc o candelă de argint care luminează oraşul

dacă vezi un om ocoleşte-l te va iubi şi va crăpa singur
dacă vezi o piatră ia-o în braţe va deveni om

ştii cum e?

dincolo de cuvânt doar acoperişuri

dincolo de acoperişuri

ferestre

semne pentru mai târziu

urlete de fiară adormită la timp

în oraşul de iarnă

doar ziduri

niciun om
doar ziduri

murs a la ciutat d'hivern

pels carrers passa l’hivern

la gent viu en llaunes de conserva

la gent té comes punts signes d'exclamació

cavalls salvatges arriben a l’escorxador els carnissers melmelada d’animals domesticats

no sóc el vostre germà ni la vostra germana ni aigua viva o morta

no sóc ombra el muscle maixella tíbia o el vostre cervell

sóc l’hivern i la tardor dels tristos i patètics

aquell que calla i s’enfila l’heura pels murs florits

aquell que porta amb ell les visions escorregudes d’energia

sé com és
se t’inflen les venes escopeixes a l’espill  dónes punyades en les vitrines del dia

més enllà de l’èxtasi udol ardor flama

sobri i mut el cor de pedra del que estima aquesta claveguera apocalíptica

el món amb les seues infinites perllongacions les efemèrides repugnants de la malenconia

metàfora amarga del tedi

amb ulls lliurats per damunt del cap duent al bec una llàntia d’argent que il·lumina la ciutat

si veus un tipus evita’l t’estimarà i rebentarà sol
si veus una pedra pren-la en braços esdevindrà un home

saps com és?

més enllà de la paraula només teulats

més enllà dels teulats

finestres

signes per a més tard

udolaments de fera adormida al moment

a la ciutat d’hivern

només murs

ningú
només murs

  

muros en la ciudad de invierno

por las calles pasa el invierno

la gente vive en latas de conserva

la gente tiene comas puntos signos de exclamación

caballos salvajes llegan al matadero los carniceros mermelada de animales domesticados

no soy vuestro hermano ni vuestra hermana ni agua viva o muerta

no soy sombra el hombro mandíbula tibia o vuestro cerebro

soy invierno y otoño de los tristes y patéticos

el que calla y trepa la hiedra por los muros mohosos

el que lleva consigo visiones exprimidas de poder.

Sé cómo es
se te inflan las venas escupes en el espejo das con el puño en las vitrinas del día

más allá del éxtasis alarido ardor llama

sobrio y mudo corazón de piedra del que estima esta cloaca apocalíptica

el mundo con sus infinitas extensiones las repugnantes efemérides de la melancolía

metáfora amarga del tedio

con los ojos por sobre la cabeza llevando en el pico un velón de plata que ilumina la ciudad

si ves a alguien evítalo te amará y reventará solo
si ves una piedra cógela en brazos se convertirá en hombre

¿sabes cómo es?

Más allá de la palabra sólo tejados

más allá de los tejados

ventanas

signos para más tarde

aullidos de fiera adormecida al momento

en la ciudad de invierno

sólo muros

nadie
sólo muros