Pere Bessó, "La primavera valenciana"...

O STUDENTĂ A CITIT VERSURILE LUI NAZIM HIKMET

-S-a terminat carbonul și tulburările! – ne-a zis într-o zi toba de tinichea.

Pe vremea trandafirilor, răsete și beția lacrimilor

urmează unui timp de luptă și revoltă, fiica mea.

Precum marea, începe din nou ciclul obscur al acestei ierni:

fiare ce nu pasc în pace, acele vieți nenorocite

care nu văd lumină ziua în amiaza mare, care un vorbesc

prin semnele categorice ale devotamentului împărtășit,

care nu gândesc dinăuntrul rădăcinilor cugetului.

Doar dau cu copita cu neobrăzare în inima ființelor libere.

 

Imatge presa de Levante-EL MERCANTIL VALENCIANO

 

UNA ESTUDIANTA HA LLEGIT ELS VERSOS DE NAZIM HIKMET

—S’acabà el carbó i la remolinada! —ens digué un dia el tabal de llauna.

Al temps de les roses, els riures i el jull de les llàgrimes

succeeix un temps de lluita i de revolta, filla meua.
Com la mar, comença de bell nou el cercle fosc d’aquest hivern:

animàlies que no peixen en pau, aquelles vides mancades

que no veuen la llum en ple dia, que no parlen

amb els signes irremeiables de la lleialtat compartida,

que no pensen des dels arrels de la raó.

Només amollen guitzes vergonyants al cor dels éssers lliures.

 

(de Els colps de la sal, 2012)

 

UNA ESTUDIANTA HA LEÍDO LOS VERSOS DE NAZIM HIKMET

—Se acabó el carbón y la tolvanera! —nos dijo un día el tambor de hojalata.

Al tiempo de las rosas, las risas y el joyo de las lágrimas

sucede un tiempo de lucha y de revuelta, hija mía.
Como la mar, comienza de nuevo el círculo obscuro de este invierno:

alimañas que no pacen en paz, aquellas vidas menesterosas

que no ven la luz en pleno día, que no hablan

con los signos irremediables de la lealtad compartida,

que no piensan desde las raíces de la razón.

Sólo dan coces vergonzantes en el corazón de los seres libres.