Un abrazo.
Pere.
Vreau să joc!
O, vreau să joc cum niciodată n-am jucat!
Să nu se simtă Dumnezeu
în mine
un rob în temniţă – încătuşat.
Pământule, dă-mi aripi:
săgeată vreau să fiu să spintec
nemărginirea,
să nu mai văd în preajmă decât cer,
deasupra, cer,
şi cer sub mine -
şi-aprins în valuri de lumină
să joc
străfulgerat de-avânturi nemaipomenite
ca să răsufle liber Dumnezeu în mine,
să nu cârtească:
“Sunt rob în temniţă!”
Vull ballar!
Ai las, vull ballar com mai no he ballat!
Que Déu no se senta
dins de mí
un esclau a la presó – encadenat.
Terra, dóna’m ales:
sageta vull ser per a ferir
la immensitat,
no veure ja al voltant sinó cel,
a dalt, cel,
i cel davall de mi-
i encés en les ones de llum
ballar
besllumenat d’impulsos inaudits
perquè respire lliurement Déu en mi,
i no exclame tristós:
“Sóc un esclau empresonat!”
Quiero bailar!
Oh, quiero bailar como nunca bailé!
Que Dios no se sienta
dentro de mí
un esclavo en prisión –encadenado.
Tierra, dame alas:
saeta quiero ser para herir
la inmensidad,
no ver ya alrededor más que cielo,
en lo alto, cielo,
y cielo bajo de mí-
y encendido en las ondas de luz
bailar
vislumbrado por impulsos inauditos
para que Dios respire libre en mi interior,
y no rezongue:
“Soy un esclavo encarcelado!”
Niciun comentariu :
Trimiteți un comentariu