DIMINEȚI/MADRUGADAS/MATINADES

DIMINEȚI

Diminețile sunt domoale doar în zori, 
au alternanța orelor ordonată
după formele lor tot mai strălucitoare
și după numărul ce le crește peste zi.

Ar fi cumva o mare minune să nu vezi 
orologiul vechi ieșit dintr-un perete,
de care te prinzi cu un lănțișor aurit
și îl porți zi de zi într-un buzunar.

Un pas spre cer îl facem mereu
cu mâinile susținând ritmul mersului,
o mare de foc se agită sub nori,
însă cine va veni să ne spună ce-i asta.

Nu mai oprim să dăm bice cailor
(cine nu se visează fiind un sfânt Ilie?),
cândva vom întâlni diminețile toate
cu pâine și sare, ca pe un oaspete rar. 

MADRUGADAS

Las madrugadas son tranquilas sólo al amanecer,
tienen la alternancia de las horas distribuidas
por sus formas más y más relucientes
y por sus números que crecen a lo largo del día.

Sería un verdadero milagro no observar
el viejo reloj salido de una pared,
al que te atas con una cadena plateada
y lo llevas día tras día en tu bolsillo.

Un paso hacia al cielo lo damos siempre
con las manos sosteniendo el ritmo de caminar,
un mar de fuego se agita bajo las nubes,
pero quién nos va a decir qué es esto.

No paramos de fustigar a nuestros caballos
(¿quién no quiere ser un San Elías?),
alguna vez recibiremos las madrugadas
con todo el honor, como a un gran huésped.

MATINADES

Les matinades són dolces només a trenc d’alba,
tenen l’alternància de les hores ordenada
segons les seues formes més i més resplendents
i el seu nombre que creix tot el dia.

Gran meravella seria que no veieres
el rellotge vell eixit d’un mur,
que et prens amb una cadena d’or
i el portes dia rere dia en la butxaca.

Un pas cap al cel sempre el fem
duent amb les mans el ritme de la marxa,
un mar de foc s’agita davall dels núvols,
però qui vindrà a dir-nos què és això.

Impossible deixar de fuetejar els cavalls
(qui no es somia un sant Elies?),
una i altra vegada rebrem totes les matinades
amb pa i sal, com un hoste estimat.

(traduït del romanés al català per PERE BESSÓ)