IATĂ DE CE
Soarele apune in fiecate zi
ca zâmbetul ascuns pe chipul unui poet
Drumurile duc în nicăieri
se împotmolesc toate undeva în neant -
masa cea goală își caută scaunele
lăsate la întâmplare în jur
Pământul respiră rar
cu toate pădurile deodată
cu toate izvoarele privind spre cer
ca un copil care își recunoaste părinții
O rază rămasă pe cer străpunge privirea
un sătuc se afundă în hăul de sub orizont
Iată de ce de fiecare dată apune soarele - să ne aducă pe toți mai aproape de cer
HEUS ACÍ PER QUÈ
El sol es pon
com el somriure amagat del rostre d’un poeta
com el somriure amagat del rostre d’un poeta
Heus ací per què els camins no duen enlloc
en algun lloc s’entollen tots en el buit
en algun lloc s’entollen tots en el buit
Aquella taula buida busca les seues cadires
deixades de qualsevol manera al voltant
deixades de qualsevol manera al voltant
Estranyament respira la terra amb tots els boscos alhora
amb totes les fonts mirant cap al cel
com un un infant que reconeix els pares
amb totes les fonts mirant cap al cel
com un un infant que reconeix els pares
Un raig romàs al cel penetra la mirada
un poblet s’afona a l’abisme sota l’horitzó
un poblet s’afona a l’abisme sota l’horitzó
Heus per què cada vegada que es pon el sol és per dur-nos a tots més a prop del cel
Niciun comentariu :
Trimiteți un comentariu