Fotografía cogida de Gallery Photo
L’oceller de
les mans buides
A l’Encarna
Sant-Celoni i Verger.
Balb, com un
ocell innocent, et consumeixes
en aquesta
basseta de les ànimes en pena,
merla dels
núvols negres,
adamantina,
com l’ala de
les aigües,
en la caiguda
mateixa la imperfecció dels teus,
vítol de l’amor
de serralada,
mentre t’enguls
el llinatge fosc del país que t’esbufega,
el vesc de la
lliga,
el filferro,
la tanca,
la línia de
barra indefinida en un horitzó de presagis,
l’escuma de mar
endins de birra calda a la balada de Tom Waits
o el biaix de
les sinagües de la merla al passeig dels lliris pudents
del
capvespre,marceixes i amargues les galtes del temps de les atzeroles
amb aigua de
borratges en aquesta sentina enrunada
del carrer de
Dalt al barri del Carme,
sempre, però, a
l’aguait dels catúfols dels petits vicis.
El pajarero de
las manos vacías
A Encarna Sant-Celoni i Verger.
Aterido, como
un pájaro inocente, te consumes
en este balsón
de las almas en pena,
mirlo de las
nubes negras,
adamantino,
como el ala de
las aguas,
en la caída
misma la imperfección de los tuyos,
vítor del amor
de cordillera,
mientras
engulles el linaje umbrío del país que te resuella,
el muérdago de
la liga,
el alambre,
el cercado,
la línea de
barra indefinida en un horizonte de presagios,
la espuma de
mar adentro de birra caliente en la balada de Tom Waits
o el bies de
las enaguas del mirlo en el paseo de los lirios hediondos
del atardecer,
ajas y amargas las mejillas del tiempo de las acerolas
con agua de
borrajas en esta sentina derrocada
de la calle de
Arriba del barrio del Carmen,
pero siempre al
acecho de los cangilones de los vicios pequeños.
Păsărarul fără de vânat
Pentru Encarna Sant-Celoni i Verger.
Amorțit, ca o
pasăre inocentă, agonizezi
în această
încrucișare de suflete amărâte,
mierlă a
norilor negri,
adamant,
precum aripile
apelor,
imperfecțiunea
apropiaților în propria-ți cădere,
strigăte de
iubire ale lanțului de munți,
în timp ce
digeri cu greu obârșia dubioasă a patriei ce te resuscită,
vâscul bun de
lipici,
firul metalic,
îngrăditura,
linia de
demarcație indefinită ce duce spre un orizont plin de semne,
spumele din
largul mării a berii fierbinți din balada lui Tom Waits
sau părți din
pulpana mierlei împrăștiată pe aleea nuferilor fetizi
a amurgului,
schimonosite și triste fețele timpului pe fructele de acerola
stropite cu apa
florilor de borrago în această fundătură făcută
pe strada de
Sus a mahalalei din Carmen,
mereu însă
peste trapa de pe țevile de lut ale viciilor mici.
Niciun comentariu :
Trimiteți un comentariu