vineri, 8 iunie 2012

Lumina de dis-de-dimineață/La luz matutina/Llum de matinada (trad. al catalán por Pere Bessó*)

 





















Lumină de dis-de-dimineață


Când dormi
drumurile duc în urmă,
se suprapun sau se întrepătrund până
sunt adunate într-o turmă de animale domestice,
mânate toate spre dimineață în câmp deschis, la pășune.
 
Dimineața devreme
te trezește dangătul tălăngilor cu gură turtită,
răgetul generalizat al vitelor sau behăitul orb al ovinelor
care-și caută mieii pe imașul marcat cu dâre lungi de sânge,
martor mut al unei noi escapade nocturne întreprinse de lupi.

Visul nu dispare
odată cu prima lumină matinală,
ăsta se implantează în ochii cei mai ospitalieri,
le împrumută din luciul glaciar al luncilor lăturalnice,
proiectat pe pânza de ceață a erei proterozoice a pământului,
 
Luz matutina 

Cuando te duermes
los caminos van hacia atrás,  
se superponen o se interseccionan hasta que  
se juntan en una manada de animales domésticos,
llevados todos por la mañana al campo abierto, al prado.

De mañana bien temprano
te despierta el tañido sordo de las campanillas,  
el mugido generalizado de las vacas o el balido ciego de las ovejas  
que buscan a sus corderos en el prado de las largas huellas de sangre, 
testigo de una nueva invasión nocturna protagonizada por los lobos. 

El sueño no desaparece
junto con la primera luz matutina,  
éste se mete en aquellos ojos que son más hospitalarios,  
les presta el resplandor glacial de los prados de alrededor,  
proyectado en la tela de neblina desde la era proterozoica de la tierra. 
 

Llum de matinada

Quan dorms
els camins duen cap a arrere,
se superposen o s’entrecreuen fins que
s’ajunten en un ramat d’animals domèstics,
duts tots de matí en camp obert al past.

De matinet
et desperta el tritlleig d’esquelles amb boca pastosa,
el mugit generalitzat de les vaques o el bel orb de les ovelles
que busquen els anyells al prat marcat amb llargues ratlles de sang,
testimoni mut d’una nova incursió nocturna organitzada pels llops.

El somni no desapareix
de sobte amb la primera llum matinal,
aquest s’arrela als ulls més hospitalaris,
els presta el fulgor glaciar dels prats propers,
projectat en tela de boira de l’era proterozoica de la terra.


*Querido Andrei: Acá tienes la traducción de tu poema Lumină de dis-de-dimineață [Llum de matinada] en catalán.  Un poema que vuelve de nuevo la mirada del poeta al paisaje natural frente a lo 'civilizatorio' de la ciudad. Es ésta una de tus constantes poéticas. Una mirada desde la ensoñación y con un rasgo que te es característico: la aparición en el texto poético de algún cultismo científico -en este caso, era proterozoica- que sorprenda al lector. Es como si el poeta Andrei Langa repentinamente quisiera distanciarse y/u objetivizar la escritura/lectura. 
 


Niciun comentariu :

Trimiteți un comentariu