LUMÂNAREA
Nu te interesează hainele la modă,
nici încălțămintea de lux, la o adică
ai putea să mergi pe ape precum Iisus.
Golești cutiile de bere fără de milă,
le dispui așa ca să fie în linie cu venele
devenite inerte ale decedatului.
Se face noapte și stai deasupra-i cu o lumânare,
ochii-ți clipesc tot mai des, flacăra licărește
cu lumina-i scânteietoare, de complictate.
Spre dimineață adormi în sicriu, afunzi
fruntea fierbinte în căpătâiul defunctului;
cu un sfârâit scurt se stinge ultima lumânare.
LA VELA
No te interesa la ropa de moda,
ni el calzado de lujo, si hace falta
podías andar por las aguas como Jesús.
Vacías las latas de cerveza sin piedad,
las colocas juntitas eu una línea con las venas
que quedaron inertes del difunto.
Anochece y te encuentras a su lado con una vela,
los ojos parpadean a menudo, la llama brilla
con su luz fulgurante, de complicidad.
Por la mañana te duermes en la tumba,
hundes la frente cálida en el cabezal del difunto;
con un corto chispazo se apaga la última vela.
L’ESPELMA
No t’interessa la roba a la moda,
ni el càlzer de luxe, per posar un exemple
podries caminar per les aigües com Jesús.
Buides els pots de cervesa sense pietat,
els disposes així perquè siguen en línia amb les venes
ja inerts del finat.
Es fa de nit i ets damunt d’ell amb una espelma,
els teus ulls pipellegen de més en més, la flama titil
la amb la seua llum fulgurant, còmplice.
Cap a trenc d’alba t’adorms damunt del taüt,
afones la front ardent en el capçal del difunt;
amb un trenc curt s’estingeix l’última espelma.
(traduït del romanés al català per PERE BESSÓ)
Niciun comentariu :
Trimiteți un comentariu