PLOAIE APOCALIPTICĂ
Sfârșitul lumii se amână din nou,
poate că va fi primăvară viitoare,
odată cu primele ploi calde de amintiri
cernute prin sita unui unchiaș generos.
Fenomenul îmi preocupă serios părintele
care îmi comunică știrea rapid
printr-un telefon cu fir conectat la norii,
ce acoperă integral Cerul Maya.
Nu e bai, am mai avut asemnea ploi,
dar asta pare să aducă mare năpastă
de care se tem și picii de la școală,
ghemuindu-se de frică prin băncile lor.
Acum, cât stăm în așteptarea Apocalipsei,
le spun picilor să-și îndrepte spetele,
să asculte poveștile vechi ale profesorilor,
apoi să iasă afară, la joacă, prin ploaie.
LLUVIA APOCALÍPTICA
El fin del mundo se aplaza de nuevo,
puede ser que vaya a surgir en la siguiente primavera,
junto con las primeras lluvias templadas de recuerdos
que pasan por el tamiz de un hombre generoso.
El fenómeno preocupa a mi padre
que me lo comunica imediatamente
por un teléfono con cable enchufado a las nubes,
que cubre íntegramente el Cielo Maya.
Nada nuevo, ya hemos tenido semejantes lluvias,
pero esta parece que va a traer un gran desastre
a quien tiene miedo y los alumnos del colegio,
poniéndose de cuclillas en sus banquillos.
Ahora, que estamos en la víspera del Apocalipisis,
les digo a los niños que se pongan rectos,
que escuchen los viejos cuentos de los profesores,
luego que salgan fuera, a jugar, bajo la lluvia.
PLUJA APOCALÍPTICA
La fi del món se sojorna de nou,
potser serà la propera primavera,
una vegada amb les primeres pluges caldes de records
cernudes pel sedàs d’un tipus generós.
El fenomen li preocupa de veres al pare
que em comunica la nova ràpidament
pel telèfon amb cable connectat als núvols,
que cobreixen del tot el Cel Maia.
No és res, ja hem tingut pluges paregudes,
pero aquesta sembla dur una gran calamitat
que pressenten els petits de la escola,
i es cabdellen de por als seus bancs.
Així que restem a l’espera de l’Apocalipsi,
els dic als menuts que redrecen les esquenes,
que escolten les velles històries dels professors,
que en acabant eixiran a jugar amb la pluja.
La fi del món se sojorna de nou,
potser serà la propera primavera,
una vegada amb les primeres pluges caldes de records
cernudes pel sedàs d’un tipus generós.
El fenomen li preocupa de veres al pare
que em comunica la nova ràpidament
pel telèfon amb cable connectat als núvols,
que cobreixen del tot el Cel Maia.
No és res, ja hem tingut pluges paregudes,
pero aquesta sembla dur una gran calamitat
que pressenten els petits de la escola,
i es cabdellen de por als seus bancs.
Així que restem a l’espera de l’Apocalipsi,
els dic als menuts que redrecen les esquenes,
que escolten les velles històries dels professors,
que en acabant eixiran a jugar amb la pluja.
Excelso poema, no quiero disertar sobre el, nadamás decir que ... llueve en mi corazón y espero aún el apocalipsis,jugando afuera como niña.
RăspundețiȘtergereUn abrazo fuerte Andrei.