joi, 27 decembrie 2012

PRIMUL POEM/EL PRIMER POEMA (trad. al catalán por Pere Bessó)

PRIMUL POEM

Primul poem scris de tine avea ambele mâini
pătate de cerneală, un toc de lemn, cu radieră de rezervă
și penița semiuzată, care scria toate literele întortocheate
în caietul pentru compuneri și scotea sunete ciudate,
ca de pe sticla, mai ales la orele de limbă română,
când tăcerea din clasă susura, împrăștiindu-se peste tot,

din vârful degetului arătător al profesorului.

După trecerea orei astronomice, mâinile tale arătau
ca cele ale minerilor abia ieșiți din mina de carbon,
îți era neagră pe jumătate și limba, dinții din gur
ă,
în special cei de dinainte, aveau machiate toate cariile
și tare, tare voiau să celebreze ceva anume în acea zi,
când iată scrisesei prima compunere cu tent
ă poetică,
arătându-se indiscret, până dincolo de canini, printre buze.

EL PRIMER POEMA

El primer poema tuyo tenía sus ambas manos
manchadas de tinta, una pluma de madera, con borrador incluido
y plumín casi gastado, que escribía todas las letras dobladas
en el cuaderno para composiciones,  y producía sonidos raros,
como sobre el cristal, y mucho más en las clases de lengua rumana,
cuando el silencio salía, esparciéndose por todas las partes, 

desde la yema del dedo índice del profesor.

Después de aquella hora astronómica, tus manos eran parecidas
a las mineros que hace poco han salido de la mina de carbono,
estaba negra por la mitad tu lengua, los dientes de dentro de la boca,
especialmente los de delante, tenían pintadas todas las caries
y se morían de ganas de celebrar algo distinto aquel día,
cuando tú habías escrito e la primera
composición con matiz poético,
apareciendo indiscretos, hasta más allá de los caninos, entre los labios.


EL PRIMER POEMA
 

El teu primer poema tenia les seues dues mans
tacades de tinta, portaploma de fusta, amb goma d’esborrar de reserva
i plomí mig gastat, que escrivia totes les lletres tortes
en el quadern de redacció i feia sons estranys,
com damunt de cristall, més encara en les hores de llengua romanesa,
quan el silenci de la clase xiuxiuejava, esbargint-se pertot,
des del capciró índex del professor.


Després de transcórrer l’hora astronòmica, les teues mans es veien
com les dels miners acabats d’eixir de la mina de carbó,
tenies negra la meitat de la llengua, les dents de dins de la boca,
sobretot els de davant, tenien pintades totes les càries
i a gosades que volien celebrar quelcom especial aquell dia,
quan heus que havies escrit la primera redacció amb matís poètic,
mostrant-se indiscretament, fins més enllà dels canins, entre els llavis.

Niciun comentariu :

Trimiteți un comentariu