VULPI ARGINTII
Cerul senin coboară peste pământ, împietrindu-i apele,
raze reflectate în petalele florilor,
fără a avea vreun miros, drept formă de a fi a neantului
înainte ca acesta să se întunece.
Elitre de insecte gigantice, purtate de vantul tomnatic,
lumi ce dispar printre frunze și praf,
cu frunțile pline de nori, o goană
nebună-nebună de tot
prin pustiul cu apă moartă.
Strălucesc vulpile argintii prin capcanele nopții,
asta a fost ultima lor vânătoare de vieți viitoare:
cine va fi să rămână să vadă peile lor licărind
când carnea le va putrezi pe oase?
ZORROS PLATEADOS
El cielo azul baja a la tierra, solidificando sus aguas,
rayos reflejados en los pétalos de las flores,
sin ningún aroma, como la forma de ser del abismo
antes de que éste se oscurezca.
Élitros de insectos gigantes, llevados por el viento otoñal,
mundos que se hunden en hojas y polvo,
con las frentes llenas de nubes, una huida de
locos
por el desierto con aguas muertas.
Brillan los zorros plateados en las trampas de
la noche,
ésta ha sido su última caza de vidas futuras:
¿quién va a sobrevivir para ver sus pelajes brillando
cuando su carne se pudra encima de los huesos?
RABOSOTS DE PLATA
El cel clar descendeix a la terra, hi endureix les aigües,
raigs reflectits en els pètals de les flors,
sense tindre cap flaire, com l’aspecte del no-res
abans d’enfosquir.
Èlitres d’insectes gegants, portats pel vent tardorenc,
mons que desapareixen enmig de fulles i pols,
amb les fronts plenes de núvols, una escapada folla
pel desert d’aigua morta.
Resplendeixen els rabosots de plata en les trampes de la nit,
aquesta ha sigut la seua última caça de vides vinents:
qui romandrà a veure els seus pèls brillants
quan la carn se’ls pudrirà als ossos?
(trad. al catalán por Pere Bessó)